Malauradament és una evidència que les conductes antisocials recollides a la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, no tan sols són un fet constatat i mesurable a la nostre societat, sinó que és tracta d’un fenomen en augment en el seu conjunt, en constant evolució i diversificació en les seves manifestacions i formes.
El Codi Penal espanyol en vigor clarifica en el seu Article 10 que, són delictes o faltes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la Llei (han de ser conductes tipificades al propi Codi Penal).
Val a dir que no hi ha una qualificació anàloga de delicte apta per la diversitat de societats, cultures o èpoques. Així, nombrosos actes que avui són considerats delictius en molts d'Estats, podran deixar d'ésser-ho en un futur més o menys immediat (homosexualitat, suïcidi, avortament, etc.). D'altra banda, determinades conductes antisocials, no tenen la condició de delicte.
Les diferents legislacions estableixen una gradació de les infraccions penades per la llei, classificant-les, en general, en delictes i en faltes, segons que tinguin assenyalada una pena més o menys greu. La doctrina jurídica ha arribat a una definició científica del delicte que inclou tres elements:
• Típic (l'acció ha d'ésser definida i penada en el codi penal vigent).
• Antijurídic (oposició entre la conducta de l'autor i la normativa penal).
• Punible (l'acció o omissió ha d'ésser sancionada amb una pena).
En el nostre país com a la majoria de països europeus, les seves respectives normes penals parlen de DELICTE i DELINQÜENT qui realitza l’acció. Altres com els EE.UU, França, Bèlgica o Grècia fan referència a CRIM i l’autor del mateix, el qualifiquen com a CRIMINAL. Dit això, aclarir que CRIM i DELICTE són termes equivalents tot i que popularment en el nostre país delicte és genèric i per crim s'entén un delicte més greu, tal com els “de sang”.
Si actualment en el nostre entorn la l’existència del delicte és una realitat irrefutable també ho és que la societat de la mà dels seus poders públics han de reaccionar proporcionalment davant la seva comissió i de les persones sobre les que recau la seva autoría, les quals, en definitiva, estan al marge o fora de la norma igualitària i comú que consagra el concepte de seguretat, requisit “sine quanum” del benestar i pacífica convivència dels ciutadans.
Les diferents administracions compten amb cossos de Policia que vetllen pel manteniment de l'ordre públic, la seguretat dels ciutadans, els béns públics i privats, la seguretat viària, la mobilitat i la prevenció i persecució del delicte i del delinqüent. Dins d’aquest blog, parlaré d’aquest darrer aspecte de la funció policial. Intentarè recollir les línies mestres de la investigació criminal diària i propera al ciutadà que anat adquirint al llarg de la meva carrera professional, des de l’any 1995 a la Unitat d’Investigació de la comissaria de Blanes (Selva) del cos e Policia-Mossos d’Esquadra i des de l’any 2008 al cos de la Policia Local de Malgrat de Mar (Maresme), amb l’innovador projecte de l’Inspector Joaquim Martínez, de Policia Judicial de Proximitat.
La meva formació no està versada en els factors psicològics, sociològics o criminologics de la conducta, de l’entorn, de l’infractor, de la infracció o de la víctima, sinó de la criminalística en general i de la investigació criminal en particular. Tanmateix, al llarg dels anys, he pogut comprovar que determinats aspectes dels assenyalats és complimenten geomètricament amb les disciplines criminalístiques. Resulta obvi que conèixer a l’infractor, els seus antecedents i la seva especialitat delictiva, dona detalls i pautes de comportament que ens aportarà una hipòtesi sobre el seu proper acte il•lícit, i per tan, la seva prevenció.
Com podran comprovar, existeix molta ambigüitat normativa pel que fa a la investigació criminal i, per tant, als conceptes de Policia Judicial, Policia Científica i Criminalística, fet pel qual, a demés de l’obligada al•lusió al ventall normatiu regulador, també m’aniré sustentant amb diverses sentencies, comentaris i treballs d’eminències en la matèria i sobre tot, l’emparament legal de les Policies Locals en la vessant de la investigació criminal o, en definitiva, en funcions de Policia Judicial.
Vull fer especial menció al Cos Nacional de Policia i a la Guàrdia Civil, els quals ens han aportat a la resta d’investigadors autonòmics i locals uns fonaments documentals, de coneixement teòric i pràctic, experiència, innovació i de reconeixement tècnic i professional de prestigi a nivell mundial.
Per últim, destacar que un dels objectius que m’he proposat al escriure aquest blog, és matisar que no sempre el concepte Policia Judicial significa Investigació Policial o Investigació Criminal. A Catalunya, prop dels 12.000 funcionaris de Policies Locals distribuïts en tot el territori, recepcionen denuncies, practiquen diligències judicials, atenen i auxilien víctimes, practiquen detencions de presumptes autors de fets delictius, recullen i preserven proves, identifiquen presumptes autors, auxilien a Jutges, Tribunals i Ministeri Fiscal, assenyalen judicis ràpids, realitzen citacions judicials, esbrinaments de domicili, complimenten resolucions judicials de tota mena, etc...
Algú imagina que això no fos així ?... És la Policia Local Policia Judicial ?...
Hay dos maneras de difundir la luz...
ser la lámpara que la emite,
o el espejo que la refleja.
o el espejo que la refleja.
Lin Yutang (1895-1976)
Escriptor i filòsof xinès.
